La Roca de les Vuit i la Miranda de la Portella, amb una orientació oest i sud ben marcades, tanquen per migjorn la soberga Muralla Oest d’Agulles. La integral ressenyada transita encarada al sud esdevenint un itinerari recomanable per abordar una solejada jornada hivernal. Ràpida i totalment equipada, el major atractiu rau en la superació…
Al límit occidental de Frares, s’eleva el el Morro Pla acompanyat al seu vessant oest pel monumental Pi de la Trinitat. Mirador privilegiat tant de Frares com d’Agulles el cim d’aquest monòlit bé val una visita. Una bona opció és fer-ho per la Directa dels González, rapidíssima ascensió que ens permet arrodonir el dia, equipada…
És impossible creuar el coll de Comiols i no fixar la vista en aquest pany de paret que és el Roc de Benavent. I també és impossible no perdre la mirada, un cop escalada la via, sobre els conreus i els seus color canviants, matisos dels cicles naturals. La Chiricahua Roc és la manera més…
Deliciosa integral per gaudir de l’excel·lent rocam i l’auto-protecció. Menció especial per la segona tirada (tercera original), on uns bells metres de placa donen pas a una sensacional fissura, sempre acompanyats de la continuïtat que dóna la verticalitat d’aquest pany. Per rematar la feina enfilem la part superior de la Tarantel·la, epítom d’escalada austera. Aproximació:…
Apartada de la part central de la Paret de l’Aeri però no per això menys espectacular, la Via dels Sostres (o Nicolau-Freixas-Benito) és una línia carregada de lògica que ressegueix un sistema de sostres a la part inferior per anar a trobar una evident xemeneia a la part de dalt. Semi-equipada, la via permet completar la…
L‘Esperó de Montanissell és una proposta de tall clàssic a la sempre recollida Serra de Sant Joan. Amb el segell Joan Jover, ens trobem un itinerari mínimament equipat que ressegueix al peu de la lletra l’evident esperó que s’albira des de Montanissell. Amb un primer llarg clarament més exigent, la via no deixa de sorprendre’ns …
L‘Estenalles fou la segona via oberta a la Falconera, que amb esperit de directíssima ataca els desploms més pronunciats permetent una engrescadora escalada combinada, en l’actualitat completament equipada, esdevenint un gaudi que permet fruir del peculiar codolar vertical que és aquest singular pany de paret. Bon destí per les tardes caloroses, per repetir-la només haurem…
Engrescador itinerari que permet guanyar la part dreta de la Falconera íntegrament en lliure, a excepció feta dels primers metres, on haurem de fer uns passos d’A1 o bé lliure extremadament difícil per superar una pronunciada panxa. Totalment equipada, amb bona roca i de passatges variats, tenim la diversió assegurada en aquesta reposada raconada, amb…
El Punyalet és la més discreta de les tres grans llastres d’aquest vessant d’Agulles. No obstant, el fet de poder trepitjar el seu minúscul cimall i l’aeri pas per passar a l’Agulla Alta del Punyalet són motiu més que suficient per afrontar aquesta aventura, immillorable per quan cerquem les escadusseres ombres durant els mesos més…
La Dent d’en Rossell, balcó insòlit sobre les Roques de Totlomón, el Freser i cap el sud la Vall de Ribes. Indret on el verd guanya sempre i l’ambient de muntanya s’imposa convidant a una escalada d’allò més gratificant. La Tardor és una bona via, que aprofita amb avarícia el que ofereix aquest pany de…
Escalar al Cadí té un punt d’atracció que enganxa a tot aquell qui ho ha fet amb anterioritat: un escenari grandiós i una bona dosi d’aventura pesen més que el rocam infamat. Juntament amb l’Anglada-Cerdà, la Cerdà-Pokorski és la gran clàssica de l’Ordiguer. Sensiblement més difícil que la seva veïna, aclaparadora i austera, ofereix fissures…
Via d’oferta al vessant oest de la Paret de Santa Cecília: tres primers llargs amb bon ambient, roca de primera i molt equipada; després però, la via es torna més discontinua i intenta sortir al cim de la manera més digna possible, tot i que hi seguim trobant trams interessants, com l’artificial del sisè llarg…
Acabant d’exprimir aquest pany de la banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem la Via del Barbes, tot just a l’esquerra de la Savina Wall. Un itinerari sense gaire substància amb un primer llarg de tràmit per anar a buscar el mur que escalem al segon. La via, com totes les del sector…
A vegades algú arrufa el nas quan parlem de restauració en contes de re-equipament, diuen que no és més que un eufemisme esnob… Per entendre clarament la diferència entre el que és una restauració i què un simple re-equipament només cal donar-se una volta per aquesta petita delicadesa que és la GEEB de la Cadireta…
La Vidal-Farreny fou la tercera via de la paret de les Bagasses i el primer itinerari obert per una cordada lleidatana. La ruta és una síntesi d’escalada clàssica, amb una bona dosi de fissures, diedres i flanquejos que ens menen inexorablement al darrer llarg: una tirada de 40 metres de cinquè grau que són pura…
El perfil nord de la Boleta Foradada es presenta intimidant com el mascaró d’una nau de pedra preparada per salpar en qualsevol moment. La fissura que li dóna aquesta silueta característica s’intueix excepcional i és per on transcorre la fabulosa Anglada-Cerdà. Compendi d’escalada, amb una primera part en lliure atlètic de gran bellesa i un…
Tot just a l’esquerra de la preciosa Aresta Brucs s’eleva la via Stephanie, excusa ràpida i divertida per tornar-nos a enfilar al cim d’aquesta singular agulla que presideix l’extrem nord-oest de la Regió. Amb un equipament més que correcte la via s’eleva per plaques més o menys inclinades de roca excel·lent fins que poc abans…
Suave es la noche, petita perla de la Pala Alta, praxi que deixa la sensació d’haver escalat; només a l’abast d’aquells que tinguin el coratge d’arriscar-se a afrontar una línia audaç i sincera, que supera la muralla per allà on es deixa amb el mínim us d’expansions. Dos primers llargs de fissures a amanir sobre…
Com passa sovint a les vies dels germans Masó, l’escalada esdevé l’excusa per gaudir de quelcom més, un exercici de descoberta i de gaudi contemplatiu, més enllà de graus i polèmiques. Ens endinsem doncs, en aquesta poc visitada raconada del massís per gaudir d’una escalada tranquil·la però estètica i ben trobada, amb un segon llarg…
Sens dubte, per l’escalador d’esperit clàssic la Wild Planet és la via de la paret. Central, arrogant i tremendament lògica, serpenteja pel mig de la Roca dels Arcs esquivant estratègicament els extraploms que li van barrant el pas. Tot i tenir un parell de tirades amb passos d’artificial es tracta d’una escalada bàsicament en lliure,…
Escalar a Osona demana que oblidem el grau i la qualitat de la roca i ens concentrem en gaudir d’un entorn singular per exuberant i diferent. La Tirabous és una petita perla que no arriba al centenar de metres, tota una lliçó de com aprofitar aquest rocam injuriat per traçar una línia poc més que…
La Gorra Frígia es troba crivellada de vies per les quatre bandes, la majoria fotocòpies de les seves veïnes, que quan no les creuen les trepitgen directament aportant poc o res, a part d’inflar l’ego dels seus aperturistes capaços d’obrir a tant insigne agulla. D’entre tot aquest desori generalitzat en destaquen algunes vies per clàssiques…
La Colorantes Permitidos és una escalada de tall esportiu excitant, amb un grapat de bons ingredients: aproximació pràcticament nul·la, plaques d’escàndol, bon equipament i una roca a voltes sublim, tot això amanit amb el típic grau “Sant Benet”. L’escalada esdevé força variada, havent d’encadenar passos tècnics on la col·locació i la intuïció són fonamentals, passant…
Una de les majors recompenses després d’una escalada a les Parets d’Àger és sentir com la verticalitat es va rendint per de sobte regalar-nos vers el nord l’extraordinària visió dels Pirineus, aquest any desproveïts del seu mantell blanc, però sempre bells i insinuadors de nous reptes i aventures. Si a més o fem per una…
Just a l’Esquerra de la Maduritas Calientes s’enfila la Bernatac, via generosament equipada que aprofita una suculenta placa per guanyar el primer llarg. A la segona tirada trobem el pas clau de la via, una secció tècnica, on l’adherència pren tot el protagonisme fins que cacem una bona fissura on hi podem posar alguna assegurança…
Potser una de les vies més repetides de Rúbies, la Maduritas Calientes, encerta amb una línia molt ben trobada. Dos llargs verticals i mantinguts donen pas a un tercer, on la dificultat baixa però les assegurances es distancien posant-hi una mica de pebre. Per sortir al cim només ens restarà un darrer llarg, amanit amb…
Just a l’esquerra de la Putes Mosques s’eleva l’Amitades Pelirrojas, magnífica via esportiva de quatre tirades perfectament combinable amb la seva veïna i que ens dóna com a resultat una jornada de vuit tirades on el 6a és el grau dominant. Pel que fa a l’Amitades, només comentar que totes les tirades són bones, mantingudes…
Per celebrar les 300 piades del bloc tinc la sort de repetir aquesta preciosa via, que juntament amb la Isaac-Gabriel són les dues grans clàssiques de la Paret de l’Ós; i ho faig de la mà d’un dels seus aperturistes, en Jordi Vidal, que em guia per la paret amb aquella passió pròpia del qui…